dimarts, 3 de febrer del 2009

El succés de Tunguska

El 30 de juny de 1908, una gran explosió va il·luminar el cel de Tunguska, una regió de l’estepa siberiana (Rússia). Va incendiar i tombar arbres en una àrea de més de 2.000 km2, va trencar vidres i llençar persones i cavalls a terra que es trobaven a 400 km de distància, i fins i tot va obligar el conductor del ferrocarril transsiberià a aturar-se, per por de no descarrilar.

L’energia alliberada va ser equivalent a unes 10 o 15 megatones (la bomba d’Hiroshima era de 0,015 megatones).

Però, misteriosament, no hi havia rastre de cap cràter. L’explicació més acceptada actualment per la comunitat científica és que l’explosió va produir-se abans d’arribar a terra, a uns 8 quilòmetres sobre la superfície. Es tractaria d’un meteorit d’uns 80 metres de diàmetre, ric en gel, probablement el fragment d’un cometa. Des d’aleshores, d’altres casos similars han estat descrits.